dimecres, 26 de setembre de 2007

Be catalan, be happy












Del discurs de l'Honorable Montilla al debat de política general al Parlament m'han cridat l'atenció dos detalls.
Primer, hem d'estar contents perquè som una singularitat lingüística i cultural ( no diu si perquè som un país anormal):"Una Catalunya afermada en la seva singularitat lingüística i cultural i, a la vegada, oberta a la cultura universal". Aquesta singularitat que tant afalaga el Sr Montilla l'aclareix quan comenta: "Ni tampoc ens ajuda a avançar cap al futur la falsa elecció entre català i castellà. Perquè hem de fer de la nostra riquesa lingüística un actiu per a la defensa i l’impuls del català i un estímul per al trilingüisme que ens exigeix la nostra plena inserció en el món global". Segons això, si impulsem l'ús de l'espanyol farem créixer la nostra riquesa lingüística i afavorirem el català.
L'altre punt interessant del discurs parla del sentit de l'humor. Ens queixem per defecte, cosa que provoca antipaties arreu d'Espanya: "
Però només tornarem a ser un punt de referència si superem la Catalunya acomplexada, la Catalunya de la queixa permanent i del mal humor. ", "És la Catalunya que ja ha après que la queixa, el lament pel que hauria pogut ser i no ha estat, o el posat antipàtic, no ajuden a avançar.". En conclusió, deixeu de manifestar-vos, de cremar fotografies reials, de rondinar a totes hores i Espanya us estimarà, es disculparà per l'expoli, retornarà definitivament els papers de Salamanca i exigirà un Catalunya-Espanya al Santiago Bernabeu per celebrar la plurinacionalitat, després de transferir-nos tot el transferible. Però, per favor, deixeu de fer morros i sigueu feliços.

dimarts, 18 de setembre de 2007

Símbols espanyols i logos catalans

Com sabeu, al juny, uns individus, per celebrar la víctoria a la Lliga Espanyola del Reial Madrid, cremaren unes senyeres,vuit, a Reus. La Guàrdia Urbana de Reus va tramitar diligències judicials per "danys al patrimoni públic" i expedients a la Subdelegació de Govern a Tarragona per "pertorbació de l'ordre públic" contra dos d'aquests senyors. La primera cosa que sobtà és que la crema de la senyera suposés un simple "dany al patrimoni públic" (la qual cosa supòs que vol dir que val més cremar una senyera de titularitat privada). La segona cosa és que el fet arribés a la Subdelegació de Govern per "pertorbació de l'ordre públic", cosa que significa que no hi ha delicte si la crema es fa de forma silenciosa i respectuosa amb el descans del veïnat. No voldria polemitzar sobre si la crema d'un símbol nacional ha de ser constitutiva de delicte en una societat democràtica, on se suposa que regna la llibertat d'expresió sinó ratificar-me en la idea que els símbols, reis i banderes, per als espanyols són intocables mentre que els símbols dels catalans són simples souvenirs folklòrics sense més (us imaginau el rebombori i circ mediàtic que hagués provocat la crema de vuit banderes espanyoles?). A més, el cas de la crema del retrat del rei dels espanyols i la reacció de l'Audiència posa en evidència la injustícia d'un sistema que persegueix la desigualtat social i que castiga la dissidència i la crítica de forma desmesurada.

dissabte, 15 de setembre de 2007

L'Operació Retorn, amb embussos











Ja sabem com les gasten els espanyols i ja sabem com podem ser nosaltres d'innocents. El retorn dels papers de Salamanca, gairebé dos anys i mig des del projecte de llei de restitució, segueix en punt mort i, fins ara, només han tornat un 10% (!) de la documentació. El més greu és que aquest 90% que queda pendent encara no té data de retorn. La Comissió de la Dignitat s'ha tornat a mobilitzar per reclamar-ne el retorn.

dijous, 13 de setembre de 2007

Reials inaguracions














Com en temps no tan llunyans les autoritats espanyoles venen a les colònies a inagurar i prestigiar el nostre innegable progrès tècnic i social ( cal ser agraïts i dòcils amb l'amo). Avui, el senyor Borbó fa un racó a la seva atapeïda agenda per inagurar el Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. Ho hem sabut gràcies a l'eficient cobertura de "El Club", amb enviat especial i alegria general, que s'han imposat el repte informatiu de ser els primers que donen la benvinguda al monarca al nostre agraït país petit. Evidentment corren temps republicans pels passadissos de TV3.

dimarts, 11 de setembre de 2007

Com al Tibet


















Com tots els anys, la Diada nacional és l'espai cofoi que aprofita la classe política (menys el PP, clar) per reivindicar la catalanitat, que passa la resta de l'any amagada en el calaix més remot. Banderetes, proclames i bons desitjos fan la desfilada al so dels Segadors ( sí, l'himne que TV3 s'encarrega, amb poques subtilitats, d'esborrar de la graella). Amb la visita del Dalai Lama ens hem sentit una mica més reconfortats, sobretot quan ha proclamat que això del Tibet i de Catalunya s'assemblen ( no en xarxes de rodalies, com podríem pensar, sinó en el nostre desig de llibertat). Els espanyols, en un dia com avui (budistes o no) estaran ben furiosos, ja que a ells de llibertat els sobra i no poden participar de la comparació. Però el senyor Lama ja ho va deixar dit l'altre dia, que aquí podem dir les coses i al Tibet... En el nostre cas, no tan sols és un problema d'intolerància veïnal sinó també una aconformada actitud derrotista. El desig de llibertat, com tot, s'ha de demostrar. No hi ha pitjor cec que qui no vol veure, avui i tota la resta de l'any.

dijous, 6 de setembre de 2007

Futbol i país













L'enrenou pel partit Catalunya-EUA sembla prendre tons èpics. La secretària general de l'Esport de la Generalitat, Anna Pruna, avui ha declarat en una entrevista a RAC1 que el partit es jugarà "amb o sense autorització". Ja veureu com al final la FEF dóna el vistiplau, com un acte de generositat, i no caldrà trencar la vaixella. De tota manera, ens preguntem quan el Govern de la Generalitat es prendrà seriosament i amb valentia la qüestió de les seleccions (que sembla que, amb el pas del temps, acaben folkloritzant-se i reduint-se a pràctiques esportives amb sabor local, un o dos dies l'any, o en competicions outsiders, quan serem dignes dels nostres símbols i quan es prendran i ens prendrem tan mediàticament l'autocentrament per no passar-nos la vida pendents de la "generositat" del veí. Ja fan pena aquestes visites a Madrid a pidolar el que ens pertoca legítimament, i les caretes il·luminades dels polítics perquè la ministra els ha dit que sí, que ara compliran, que no passa de demà o l'altre... Ja veureu, jugarem contra EUA i pensarem que som uns Braveheart (dos dies l'any i amb el país fet un nyap, això sí).

Campanya en protesta per la prohibició del CAT-EUA














La Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes posa a la teva disposició l'oportunitat d'enviar un correu de protesta a la Real Federación Española de Futbol arran del vet del partit entre Catalunya i els Estats Units. Des de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes manifestem el nostre suport a la Federació Catalana de Futbol i rebutgem enèrgicament la decisió presa per la Real Federación Española de Futbol de prohibir el partit del 14 d'octubre. Exigim que esmenin aquesta manifesta arbitrarietat comesa i respectin els drets dels esportistes catalans a competir amb la seva selecció. Davant d'aquesta actitud intolerable de la RFEF la Plataforma convida a manifestar a tothom que ho vulgui la seva indignació enviant correus de protesta al President de la RFEF i màxim responsable de la decisió, Ángel María Villar Llona.

dimecres, 5 de setembre de 2007

L'Èric i l'exèrcit del Fènix, al Youtube










Us fem arribar una iniciativa de l'equip Criteri per difondre la persecució espanyolista forasenyada d'un adolescent, l'Èric, crucificat pel simple fet de denunciar la discriminació de la llengua catalana. (El vídeo consta de cinc parts i aquí us deix l'enllaç)

Ja fa uns dies que està disponible el documental sobre Èric Bertran amb subtítols en anglès. L'ús d'aquesta llengua en els subtítols fa que ara sigui exportable a molts països del món. Darrere d'aquest resultat final hi ha un munt de feina, des de l'experiència de l'Èric mateix i la seva voluntat de seguir endavant malgrat les tensions sofertes, fins a la traducció dels subtítols a càrrec de Heather Hayes, passant pel suport de Víctor Alexandre, el dels professionals que han fet realitat l'obra de teatre (que per cert aquest setembre comença la gira pels Països Catalans) o el del mateix Xevi Mató, autor del documental, el cas d'Èric Bertran ha esdevingut paradigmàtic no només per la realitat que descriu, sinó també per la capacitat de posar a treballar tantes persones. L'obra de teatre que s'ha muntat a partir d'aquest cas, per exemple, començarà una gira pels Països Catalans a partir del proper mes de setembre.


dimarts, 4 de setembre de 2007

Ara no , i demà tampoc












La història, per coneguda i reincident, no deixa de causar-nos menys decepció i ràbia. La Federació Espanyola de Futbol ha decidit vetar la disputa del pròxim amistós del dia 14 d'octubre entre Catalunya i els Estats Units (de Nordamèrica). La raó , que aquesta és data FIFA i juga Espanya i, a més, només els pertoca jugar un amistós a l'any i prou.
Tot aquest sidral cíclic ja comença a cansar-nos, així com l'actitud, sovint submissament expectant de la classe política ( que també sovint s'apunta, quan convé i no causa gaire molèstia, a allò tan bonic d' "una nació, una selecció"). Ens cansem de ser el nen esporuguit sotmés a un assetjament constant pel pinxo de pati de col·legi i a la seva llei-voluntat per norma. Cansats de veure'ns fora per poc i amb formes poc democràtiques ( Fresno...), mentre aquí, els catalanistes de pro es renten les mans amb el discurs d'ara no toca. Innocents de nosaltres, quan entonaven el sonor i orgullós "una nació, una selecció" oblidàrem preguntar-los a quina nació es referien. Segons una enquesta de l'Avui als lectors un 86% optaria per mantenir el partit el 14 d'octubre.
A propòsit, Catalunya ha perdut davant Paraguai i s'acomiada del Mundial de futbol sala ( una incòmoda retransmissió menys pels senyors i senyores de TV3).
Actualització (05/09):La Federació Catalana de Futbol recorrerà la prohibició espanyola. Segons Roche "De moment enviarem una carta a la FEF perquè reconsideri la seva postura i, si cal, podríem anar al Tribunal d’Arbitratge de l’Esport". Sembla, segons el president de la FCF "que els costa entendre que des de Catalunya es vulguin seleccions pròpies". Quin descobriment!. De moment,PSC, CiU i ERC ja han expressar el seu suport a qualsevol gestió que emprengui la FCF de cara a poder tirar endavant el Catalunya-EUA (un altre gran descobriment, però aquest "suport", com en d'altres ocasions, no sembla gaire intimidador ni esforçat).

dissabte, 1 de setembre de 2007

Seleccions Catalanes Ja!, però... on? quan? què?







Podríem dedicar-li el bloc a TV3 i ens faltarien hores cada dia per donar compte del seu incansable i generós esforç en allò que solem anomenar "construcció nacional". La selecció catalana de Futbol Sala, ignorada i gairebé silenciada per la nostra benvolguda cadena, disputa des d'avui el Mundial a Argentina, però TV3 no ha trobat cap empresa operadora de televisió per retransmetre aquests incòmodes partits (quina mala sort!). Però no cal patir, segons Tv3 "les informacions d'aquest partit s'emetran el diumenge 2 de setembre, pel "Telenotícies cap de setmana migdia" de TV3 i pels diversos espais d'informació esportiva del 33 i el 3/24 ". I a més, si tenim la sort que Catalunya passa a quarts possiblement podrem veure el partit: "el Departament d'Esports de TVC està fent gestions amb l'empresa operadora per poder transmetre el partit de quarts de final que Catalunya disputaria el dimecres 5 de setembre, si es classifiqués en aquesta fase prèvia". I si passa a quarts, que tot no es pot preveure, ja s'encarregarà algú de desendollar el que cal desendollar perquè el senyal es quedi a Argentina, i visca Catalunya!.

 
Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.