Trilingües fins a la mort (del català)

Com ja ens té acostumats el govern del PP de les Illes en èpoques d'eleccions, ara toca fuetejar públicament la llengua catalana amb l'objectiu d'aconseguir els rèdits electorals de la població espanyolista, amb el famós model d'ensenyament trilingüe. I, com és habitual, el diari (?) El Mundo s'encarrega de llençar el globus sonda i d'encendre el foc amb esperpèntiques argumentacions forasenyades i fal·làcies diverses. Llegim: "El PP ya ha anunciado que el modelo trilingüe será uno de los ejes de su campaña, como lo han sido en este periodo de legislatura medidas diversas de implantación de un bilingüismo real en la escuela: desde la posibilidad de elección de la lengua para aprender a leer y escribir hasta la promoción de las modalidades lingüísticas baleares". Promoció de les modalitats lingüístiques balears? El terme "modalitat" ja s'empra amb èxit al País Valencià per amagar la seva catalanitat i si ens fixem en el nou Reglament que regula l'exigència de coneixements de llengua catalana en els procediments d'accés a la funció pública la tendència és a fer residual i anecdòtic l'ús del català dels docents a l'aula. Un bilingüisme real? No oblidem que el bilingüisme és l'excusa que empren els monolingües en la llengua dominant per prescindir totalment de la llengua minoritzada, del català, òbviament. Si en els centres d'ensenyament ja costa aconseguir els percentatges mínims de classes en català, ara pretenen, per una banda que el castellà sigui legitimat i reforçat, com si li calgués, i que l'anglès retalli, al mateix temps, els minsos resultats aconseguits. El Mundo, imparcial i assenyat, ja s'encarrega d'atemorir els fidels amb l'Armagedon catalanista i amb un futur on el castellà desapareix de les Illes. Ai las!. Per al PP el català és un incòmode senyal d'identitat que cal escombrar de totes totes, manu militari, amb la promoció de prejudicis lingüístics i polítiques persecutòries. Amb sentit comú, el català, única llengua pròpia del nostre país, pesi a qui pesi, hauria de ser, sense discussions ideològiques tronades, la llengua d'ensenyament dels infants , cosa que no exclouria que l'anglès s'implantés com una eina indispensable en el currículum, amb un percentatge raonable d'hores. Però al rerefons hi és l'enèsima temptativa de substitució lingüística sota argumentacions estrictament polítiques i mai pedagògiques. Òbviament aquesta proposta s'estavella amb la realitat que marca el Decret de Normalització Lingüística i el de Miníms, tot i les campanyes per la seva derogació per part de la ultradretana Asociación Familiar de Baleares, coneguda ja per les seves manifestacions homofòbiques, i amb la problemàtica de trobar professorat preparat per impartir les classes en anglès, però la proposta ja ha fet el seu servei. Tot val, des d'ara, per esgarrapar vots en unes eleccions que es presenten disputadíssimes.