País de resistents

Avui ens aixequem amb la certesa, com gairebé sempre, que som un país de resistents, de sobrevivents. Les enquestes d'intenció de vot, al Levante i al País, ens donen una de freda i una de calenta i ja no sabem a quin sant encomanar-nos. Fem el nostre particular descens als inferns empassant-nos mitja hora d'informatius (?) de Canal 9, mitja hora de "laudatio" fet pel deixeble barroer de Goebbles i no ens deixem d'admirar pel matusser i vergonyant tractament de la ronda dels partits que es presenten a les Eleccions a les Corts Valencianes i als municipis d'aquest sofert país: el PP, glorificat, el PSOE,realisme brut, i una minúscula referència a Compromís, els únics que gosen fer servir el català en el tall de veu. Res fora de l'habitual, de tota manera.

Per als resistents, els habitants invisibles per a Canal 9, IB3 i fins i tot TV3, tenim dues propostes:
La primera,'Sumem-nos al mapa per un estat propi', hereva de la campanya 'Jo també vull un estat propi', promoguda per Xavier Mir i de la creació de la Xarxa de Blocs Sobiranistes, té com a objectiu crear un mapa nacional i internacional per reclamar un estat propi.
La segona, promoguda pel col·lectiu Catnord, pretén que es respecti la catalanitat de Pau Casals, personalitat compromesa amb la llibertat i identitat del nostre país, i que un festival de música clássica que es farà a Prada, el Festival Pablo Casals, s'ha entestat a arrabasar i espanyolitzar, com amb tants referents. Un dels moments més emocionants en la nostra etapa de recuperació identitària el trobem el 24 d'octubre de 1971 quan Casals va rebre de mans del Secretari General de les Nacions Unides, U-Thant,la Medalla de la Pau en reconeixement a la seua actitud decidida en la defensa del nostre país, de la llibertat, la pau i la justícia i va fer el seu conegut discurs:
" Aquest és l’honor més gran que he rebut a la meva vida. La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. La meva mare – una dona excepcional, genial - , quan jo era noi, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres. A més, sóc català. Catalunya va tenir el primer Parlament democràtic molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on hi hagué les primeres nacions unides. En aquell temps – segle onzè – van reunir-se a Toluges – avui França – per parlar de la pau, perquè els catalans d’aquell temps ja estaven contra, contra la guerra. Per això les Nacions Unides, que treballen únicament per l’ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau hi va directament. (...)"
Si feu una recerca al Google comprovareu com escriuen la Història els vencedors: 382.000 pàgines per a "Pau Casals", per 496.000 amb "Pablo Casals". Herència del franquisme, tot i que Pau Casals sempre reclamà que l'anomenaren en català. Ara ens cal reclamar, en nom seu, dignitat.
I parlant de dignitat...Sergi Pàmies ha anunciat que no anirà a la Fira del Llibre de Frankfurt. Segons Pàmies "les coses que jo penso del que està fent la Generalitat en aquesta expedició no les puc dir perquè aniria a la presó, directe". Ja sabem tots quina és la imatge que es vol vendre a Frankfurt, la de la nostra feliç condició bipolar, l'assumpció natural de l'esquizofrènia identitària. I tots contents ( o que es quedin a casa). País petit...

Campanya Vauban, Patrimoni Mundial de la Inhumanitat

" Sébastien Le Prestre, marquès de Vauban (1633-1707) va ser lloctinent de l’armada, comissari general per a les fortificacions i enginyer militar del rei Lluís XIV de França. Va ser una peça clau en l’empresa de les conquestes i el sotmetiment dels pobles conquerits per l’Imperi francès el segle XVII. El nostre poble va tastar de ben a prop les seves arts de la guerra i la seva ferocitat violenta. La Catalunya Nord va patir especialment l’enginy del marquès en l’obstinació per liquidar la resistència i la identitat pròpia. S’atribueixen al militar el disseny arquitectònic de les ciutadelles fortificades franceses, força conegudes per les formes geomètriques, amb muralles en forma de punxes.

Enguany l’estat francès reclama el reconeixement de la figura de Vauban i reivindica que la UNESCO declari la seva obra Patrimoni Mundial de la Humanitat. La UNESCO fa habitualment aquest reconeixement per tal de protegir al millor possible la diversitat cultural, concentrant-se especialment en els indrets en els quals s'expressen les identitats culturals múltiples, en els que són representatius del patrimoni cultural de les minories, i en aquells que posseeixen un valor fundador o que són particularment en perill d'extinció.

Per això, reclamem a la UNESCO que rebutgi aquesta candidatura d’acord amb els seus principis i en memòria dels pobles conquerits i sotmesos amb l’enginy i la violència del marquès de Vauban. "

L'equip Criteri ha preparat una carta per enviar a en Christian Bourquin, President del Consell General dels Pirineus Orientals i a l'alcalde de Perpinyà Joan Pau Alduy, responsables de la Unesco per estudiar aquesta cas.

La paraula sota presumpció de culpabilitat

Noves des de Madrid. L'Audiència obre el judici pel cas Egunkaria per presumpte delicte de col·laboració amb ETA. No contents amb la demanda d'arxivament del cas fet per la Fiscalia en no trobar cap indici d'acusació avui ha començat el judici oral contra set treballadors del diari, entre ells el seu director, Martxelo Otamendi. Recordem que el diari fou clausurat el febrer del 2003 per ordre del jutge Juan del Olmo. Tot i les acusacions fetes per l'associació Dignidad y Justicia i la AVT la fiscalia demanarà el sobreseïment del cas.
Un nou episodi d'aquesta permanent presumpció de culpabilitat de la paraula i de les idees. Cal recordar la importància per a qualsevol Estat de Dret de poder discrepar i d'opinar sense pressions i pors, d'una manera legítima i honesta? I la importància d'acceptar la discrepància honesta i legítima sense que sembli que l'aparell polític de l'Estat, quan li convé, tanca boques usant la Justícia, sense manies? I si parlem de discrepància honesta on situem mitjans instigadors d'odi com la Cope? Els jutjaran?
Només cal recordar el trist episodi de l'Èric , un adolescent culpat de terrorisme per enviar correus reclamant l'ús del català a una série d'empreses. La desproporcionada reacció i tractament del cas van ser esfereïdors, com també ho van ser les reaccions de membres del PP en estrenar-se, al febrer, l'obra teatral Èric i l'Exèrcit del Fènix, basada en el cas. L'obra va ser titllada pel PP com un acte polític tendenciós que hauria d'haver estat prohibit. Ai las!

Milions i escons

Aquestes eleccions donen per parlar i no parar. Ahir, el polèmic tancament de la pre-campanya al País Valencià va tenir com a protagonistes , Camps, Barberà i el capitost de la Fórmula 1,Ecclestone, en la presentació d'un futur circuit automobilístic a València. El patró del tinglado condicionà la celebració d'un gran premi a la victòria de Camps a les eleccions del 27 de maig, ja que segons ell "el contracte no se signarà fins després de les eleccions, quan Camps hagi guanyat". De tots és sabut que el representant de l'Ecclestone a l'Estat Espanyol és el sempre-ben-posicionat Agag, gendre de l'intrèpid Aznar. El cost d'aquesta operació electoral: 200 milions.
I si parlem de milions d'euros, podríem citar la proverbial virtut de l'estalvi del President Matas, que amb un sou de 70.000 anuals s'ha fet amb un palau de 5 milions i 400 m2 al barri antic de Palma. Com s'ho farà?
A més, avui s'han fet públics els resultats de l'enquesta de vot del CIS a les eleccions municipals i autonòmiques. Segons el CIS el PP renovaria majoria absoluta a a les Corts Valencianes: 53, dels 99 diputats, serien populars, 38 del PSPV i 8 del Compromís (EUPV i Bloc). A les Illes tindríem,però, un panorama més obert,sense majoria absoluta del PP: 27 escons al PP, 21-22 al PSIB,3 al Bloc, 3 a Unió Mallorquina, 1 al PSM i entre 0 i 1 a EM-EU.
Ens caldrà la foto-finish?
Actualització: Ecclestone matisa les seves declaracions:"Vaig dir que no firmaria el contracte fins després de les eleccions perquè no sé amb qui el firmaré" i desmenteix que Agag tingui res a veure amb l'acord. De veritat?. Per si de cas, a Canal 9 i, de retruc a les cadenes adeptes de les Illes (IB3, TEF...) ja s'han apuntat el tanto: si no hi ha PP, no hi ha velocitat ( i només cal preguntar-li a Aznar, que de velocitat en sap un munt, i d'accelerades)

Prou, prou i prou

Darrerament, com no, el País Valencià és notícia. Els atacs forassenyats a la llibertat d'expressió per part del govern de Camps, amb esperit censor i repressor, i l'intent de tancament del repetidor de la Carrasqueta, salvat pel coratge de més de 400 persones, encapçalades per Eliseu Climent, aplegades el 27 d'abril per barrar-li el pas als funcionaris de la Generalitat , la censura política de la Junta Electoral que ha prohibit la projecció dels curts de la plataforma reivindicativa Ja en tenim prou en locals públics, la manca d'un mínim digne d'imparcialitat d'un mitjà de comunicació públic com és Canal 9 en plantejar unes vergonyants condicions, sense dret a rèplica, en el debat electoral del dia 15... i això sense comentar la ridícula, egomaníaca i pamfletària cobertura mediàtica de la Copa Amèrica de Vela, amb lloes constants a la política del Partit Popular.
Mentrestant, a les Illes, l'altre feu, es nota el neguit i la por a perdre les regnes d'aquest país-negoci, amb fitxatges al·lucinants, com el de Maria de la Pau Janer, o el serial del defenestrat Roque López, ex número u del Psoe d'Eivissa, ara trobador ocasional i guionista de El Mundo.
Quin país!