Prou, prou i prou

Darrerament, com no, el País Valencià és notícia. Els atacs forassenyats a la llibertat d'expressió per part del govern de Camps, amb esperit censor i repressor, i l'intent de tancament del repetidor de la Carrasqueta, salvat pel coratge de més de 400 persones, encapçalades per Eliseu Climent, aplegades el 27 d'abril per barrar-li el pas als funcionaris de la Generalitat , la censura política de la Junta Electoral que ha prohibit la projecció dels curts de la plataforma reivindicativa Ja en tenim prou en locals públics, la manca d'un mínim digne d'imparcialitat d'un mitjà de comunicació públic com és Canal 9 en plantejar unes vergonyants condicions, sense dret a rèplica, en el debat electoral del dia 15... i això sense comentar la ridícula, egomaníaca i pamfletària cobertura mediàtica de la Copa Amèrica de Vela, amb lloes constants a la política del Partit Popular.
Mentrestant, a les Illes, l'altre feu, es nota el neguit i la por a perdre les regnes d'aquest país-negoci, amb fitxatges al·lucinants, com el de Maria de la Pau Janer, o el serial del defenestrat Roque López, ex número u del Psoe d'Eivissa, ara trobador ocasional i guionista de El Mundo.
Quin país!