dimecres, 6 de juny del 2007

Canteu, canteu maleïts









Tornen a sonar,com és costum, els timbals atàvics del nacionalcatolicisme espanyol i els mitjans del ram, exaltats, es fan ressò de l'afer. Ara li volen posar lletra a l'himne espanyol; una altra lletra vull dir, per no recórrer a Pemán (supòs que a contracor) o a l'emocionant "txinta-txinta". La campanya és intensa i el fervor patriòtic, sempre lligat a la testosterònica pràctica futbolística s'ha cobrat la primera víctima: el jugador del Barça, Xavi, acusat d'ocultar, qui sap si amb herètica intenció, la bandera sagrada brodada a les mitgetes i d'absentar-se expressament del trascendental partit contra la potència Liechtenstein. Casualment l'heretge és català, sempre sospitosos de poc afecte al règim. Els periodistes (?), sempre atents a la notícia, no han tardat a preguntar-li sobre la hipòtesi de la lletra de l'himne per si Xavi gosava afirmar que no el cantaria mai i així, en justa reciprocitat, lapidar-lo (informativament, clar).
Fer una passejada per la premsa espanyola fa esgarrifances: els del Foro de Ermua i el PP (amb iniciativa al Congrès), sempre equànims, s'han animat a proposar una lletra adient i l'Església (què estrany!) s'ha sentit reconfortada i en paraules del cardenal primat d' Espanya i arquebisbe de Toledo, Antonio Cañizares, "como español, me gustaría que tuviésemos una letra en el himno nacional". El president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco, ja n'ha encarregat una perquè segons ell "el nuestro quiere ser un himno del deporte, que en mi opinión es una de las actividades que más favorece la integración y la cohesión. Si más adelante recorre otro camino, pues perfecto, pero nuestra intención es clara","los primeros esbozos apuntan a una letra que exalte los valores de una tierra abierta". Integrar, que vol dir sotmetre i cohesionar, que vol dir assimilar, seran, doncs, els objectius i aquesta famosa "terra oberta" on els esportistes estan obligats a acudir a la crida de la "Selección", sota amenaça de suspensions i afussellament mediàtic i popular i on, com en tots els Estats totalitaris només tenim dues postures, la dòcil i la patriòtica i la del dissident, la d'Oleguers i la dels maltractadors de mitgetes, la dels traïdors.
El món de l'esport, tan procliu a l'epopèia nacional, és el reclam ranci i amb aires de revenja del "A por ellos oe" històric que ens persegueix.
No ens caldrà aprendre la lletra a l'escola, ara ens la vendran a la tele i a missa, com en els millors temps.

1 comentari:

Un indígena ha dit...

Molt bo! Mira què et dic: no crec que hi acabin posant lletra. No es posaran d'acord. I valdrà més així perquè en cas contrari, efectivament, ens el faran empassar a tota ahora.

 
Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.