Campanya Vauban, Patrimoni Mundial de la Inhumanitat

" Sébastien Le Prestre, marquès de Vauban (1633-1707) va ser lloctinent de l’armada, comissari general per a les fortificacions i enginyer militar del rei Lluís XIV de França. Va ser una peça clau en l’empresa de les conquestes i el sotmetiment dels pobles conquerits per l’Imperi francès el segle XVII. El nostre poble va tastar de ben a prop les seves arts de la guerra i la seva ferocitat violenta. La Catalunya Nord va patir especialment l’enginy del marquès en l’obstinació per liquidar la resistència i la identitat pròpia. S’atribueixen al militar el disseny arquitectònic de les ciutadelles fortificades franceses, força conegudes per les formes geomètriques, amb muralles en forma de punxes.

Enguany l’estat francès reclama el reconeixement de la figura de Vauban i reivindica que la UNESCO declari la seva obra Patrimoni Mundial de la Humanitat. La UNESCO fa habitualment aquest reconeixement per tal de protegir al millor possible la diversitat cultural, concentrant-se especialment en els indrets en els quals s'expressen les identitats culturals múltiples, en els que són representatius del patrimoni cultural de les minories, i en aquells que posseeixen un valor fundador o que són particularment en perill d'extinció.

Per això, reclamem a la UNESCO que rebutgi aquesta candidatura d’acord amb els seus principis i en memòria dels pobles conquerits i sotmesos amb l’enginy i la violència del marquès de Vauban. "

L'equip Criteri ha preparat una carta per enviar a en Christian Bourquin, President del Consell General dels Pirineus Orientals i a l'alcalde de Perpinyà Joan Pau Alduy, responsables de la Unesco per estudiar aquesta cas.

La paraula sota presumpció de culpabilitat

Noves des de Madrid. L'Audiència obre el judici pel cas Egunkaria per presumpte delicte de col·laboració amb ETA. No contents amb la demanda d'arxivament del cas fet per la Fiscalia en no trobar cap indici d'acusació avui ha començat el judici oral contra set treballadors del diari, entre ells el seu director, Martxelo Otamendi. Recordem que el diari fou clausurat el febrer del 2003 per ordre del jutge Juan del Olmo. Tot i les acusacions fetes per l'associació Dignidad y Justicia i la AVT la fiscalia demanarà el sobreseïment del cas.
Un nou episodi d'aquesta permanent presumpció de culpabilitat de la paraula i de les idees. Cal recordar la importància per a qualsevol Estat de Dret de poder discrepar i d'opinar sense pressions i pors, d'una manera legítima i honesta? I la importància d'acceptar la discrepància honesta i legítima sense que sembli que l'aparell polític de l'Estat, quan li convé, tanca boques usant la Justícia, sense manies? I si parlem de discrepància honesta on situem mitjans instigadors d'odi com la Cope? Els jutjaran?
Només cal recordar el trist episodi de l'Èric , un adolescent culpat de terrorisme per enviar correus reclamant l'ús del català a una série d'empreses. La desproporcionada reacció i tractament del cas van ser esfereïdors, com també ho van ser les reaccions de membres del PP en estrenar-se, al febrer, l'obra teatral Èric i l'Exèrcit del Fènix, basada en el cas. L'obra va ser titllada pel PP com un acte polític tendenciós que hauria d'haver estat prohibit. Ai las!

Milions i escons

Aquestes eleccions donen per parlar i no parar. Ahir, el polèmic tancament de la pre-campanya al País Valencià va tenir com a protagonistes , Camps, Barberà i el capitost de la Fórmula 1,Ecclestone, en la presentació d'un futur circuit automobilístic a València. El patró del tinglado condicionà la celebració d'un gran premi a la victòria de Camps a les eleccions del 27 de maig, ja que segons ell "el contracte no se signarà fins després de les eleccions, quan Camps hagi guanyat". De tots és sabut que el representant de l'Ecclestone a l'Estat Espanyol és el sempre-ben-posicionat Agag, gendre de l'intrèpid Aznar. El cost d'aquesta operació electoral: 200 milions.
I si parlem de milions d'euros, podríem citar la proverbial virtut de l'estalvi del President Matas, que amb un sou de 70.000 anuals s'ha fet amb un palau de 5 milions i 400 m2 al barri antic de Palma. Com s'ho farà?
A més, avui s'han fet públics els resultats de l'enquesta de vot del CIS a les eleccions municipals i autonòmiques. Segons el CIS el PP renovaria majoria absoluta a a les Corts Valencianes: 53, dels 99 diputats, serien populars, 38 del PSPV i 8 del Compromís (EUPV i Bloc). A les Illes tindríem,però, un panorama més obert,sense majoria absoluta del PP: 27 escons al PP, 21-22 al PSIB,3 al Bloc, 3 a Unió Mallorquina, 1 al PSM i entre 0 i 1 a EM-EU.
Ens caldrà la foto-finish?
Actualització: Ecclestone matisa les seves declaracions:"Vaig dir que no firmaria el contracte fins després de les eleccions perquè no sé amb qui el firmaré" i desmenteix que Agag tingui res a veure amb l'acord. De veritat?. Per si de cas, a Canal 9 i, de retruc a les cadenes adeptes de les Illes (IB3, TEF...) ja s'han apuntat el tanto: si no hi ha PP, no hi ha velocitat ( i només cal preguntar-li a Aznar, que de velocitat en sap un munt, i d'accelerades)

Prou, prou i prou

Darrerament, com no, el País Valencià és notícia. Els atacs forassenyats a la llibertat d'expressió per part del govern de Camps, amb esperit censor i repressor, i l'intent de tancament del repetidor de la Carrasqueta, salvat pel coratge de més de 400 persones, encapçalades per Eliseu Climent, aplegades el 27 d'abril per barrar-li el pas als funcionaris de la Generalitat , la censura política de la Junta Electoral que ha prohibit la projecció dels curts de la plataforma reivindicativa Ja en tenim prou en locals públics, la manca d'un mínim digne d'imparcialitat d'un mitjà de comunicació públic com és Canal 9 en plantejar unes vergonyants condicions, sense dret a rèplica, en el debat electoral del dia 15... i això sense comentar la ridícula, egomaníaca i pamfletària cobertura mediàtica de la Copa Amèrica de Vela, amb lloes constants a la política del Partit Popular.
Mentrestant, a les Illes, l'altre feu, es nota el neguit i la por a perdre les regnes d'aquest país-negoci, amb fitxatges al·lucinants, com el de Maria de la Pau Janer, o el serial del defenestrat Roque López, ex número u del Psoe d'Eivissa, ara trobador ocasional i guionista de El Mundo.
Quin país!

Dependents i amb dret a cuina

Fa un parell de dies l'SNP,l’Scottish National Party, declarà que, si guanyen les eleccions del mes de maig al Parlament escocès, presentarà un projecte d'independència i convocaran per al 2010 un referèndum d'autodeterminació. A més, si guanyen les eleccions, reclamaran al Govern britànic la gestió de les reserves de gas i petroli del Mar del Nord. Siga com siga, el Regne Unit és un altre món i fins i tot els polítics britànics mai no han negat aquest dret de decisió dels escocesos. Mentrestant, a casa nostra, no necessitem gaire oposició per fer-nos enrere. Fa uns dies, al Parlament ,amb el desacord entre CiU i Esquerra no es van poder aprovar cap de les dues mocions que defensaven l'exercici del dret d'autodeterminació de Catalunya i, el que és més inquietant, es feia una passa enrere respecte al desembre de 1989, quan s'aprovà una moció en què es proclamava que Catalunya no renunciava al dret d'autodeterminació. El baix perfil polític fa impossible a hores d'ara plantejar amb seriositat una qüestió fonamental com aquesta i ens preguntem quan prevaldrà l'esperit de país per sobre de partidismes estèrils i estires-i-arronses electoralistes, amb dignitat, com els escocesos.

Una mentida repetida mil voltes és una mentida

Diu el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans a propòsit del terme censura: "Exercici del control i de la repressió dels continguts dels missatges fets públics a través dels diferents mitjans de comunicació".

El govern de Camps,fent ús del seu estil populista i d'un peculiar sentit de la llibertat d'expressió , decideix negociar el tractat de reciprocitat ( amb el qual TV3 podria emetre al País València), a canvi que TV3 censuri el terme "País Valencià" dels seus programes. No sabem si les alternatives (The Valencia Community, aprofitant l'American's Cup, o simplement la Regió o l'asèptic la Comunitat) les proposarà la Conselleria de Desinformació valenciana o es deixarà al criteri de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Si no s'accepta el xantatge el govern valencià, que segueix el seu procès judicial, pretén tancar els repetidors el 25 d'abril, el dia del tres-centè aniversari de la batalla d'Almansa. Ironies de la vida, el proper 25 d'abril podríem celebrar novament una derrota o una claudicació.
La qüestió és ben senzilla: el govern valencià censura un mitjà de comunicació, de forma clarament il·legal i antidemocràtica, i només acceptarà la retirada de la censura a canvi que TV3 s'autocensuri. La gràcia de tot és que ja fa temps que a TV3, en els seus informatius i d'altres programes, s'empren sovint termes com Espanya, per Estat espanyol, o Comunitat Valenciana, per País Valencià, sense manies. Eliseu Climent afirma que som davant l'atac més gran a la llengua catalana. Jutgin vostès.

Europa critica la cobdícia urbanística

A principis de mes ens fèiem ressò de la visita d'uns eurodiputats decidits a investigar les denúncies de ciutadans sobre abusos urbanístics. L'escena va ser d'opereta i la rebuda dels senyors de la Generalitat Valenciana-ram de la construcció menyspreant i grollera, fins al punt que l'eurodiputada italiana Sbarbati plantejà la possibilitat de presentar una resolució de condemna perquè el tracte oferit a Libicki i a Cashman, amb insults i matractaments diversos, és un menyspreu al conjunt del Parlament Europeu.
Avui aquests eurodiputats han oferit un resum oral de l'informe que deixa tothom on li correspon: denuncia la cobdícia en l'aprovació dels plans urbanístics i la complicitat d'ajuntaments i governs. El País Valencià, com no, rep els millors "elogis" per la seua política d'urbanització extensiva, sovint tacada per la corrupció. El proper 11 d'abril es debatrà l'informe i es veurà fins a quin punt la recepta europea pot resuscitar un país sota el ciment i la il·legalitat.