El país dels constructors
Aquests dies és notícia al País Valencià la visita dels eurodiputats Libicki, president del Comité de Peticions del Parlament Europeu, i Cashman, després de les nombroses i reiterades denúncies de ciutadans al Parlament, relacionades amb urbanisme i construcció, el tema estrella a les nostres latituds.
Les conclusions, després d'entrevistar-se amb els portaveus de dinou col·lectius afectats (Plataforma del Cabanyal, afectats pel PAI d'Albalat dels Tarongers, Horta de Vera i un llarg etcètera) i amb Gonzàlez Pons, conseller de Territori, de segur que han estat diàfanes i esfereïdores. Ja el simple detall que en l'entrevista amb Gonzàlez Pons, el conseller haja estat acompanyat per promotors i empresaris del ram del totxo deixa a les clares l'entente i el to de la política valenciana en referència al medi ambient i al territori. Per a Libicki i Cashman la visita ha estat ben aclaridora i insten les autoritats a un canvi d'actitud. Per la seva banda, el conseller, fent gala d'un desconeixement profund de les regles democràtiques els ha desqualificat titllant-los de "baix nivell" i de visita "pachanguera", mentre que l'empresariat adepte xifra la visita en pèrdues milionàries, com si es tractés d'un desastre natural.
Com de costum, el Govern del PP s'ha esforçat a difondre una visió dels valencians atracada, maltractada i perseguida per tots aquells que, envejosos de la prosperitat d'aquest verger sense aturador, no fan més que posar pals a les rodes al progrés i difamar la bona fe i les bones obres dels nostres benefactors polítics i empresaris. Ara és Europa, demà...qui sap? Per això ens calen més totxos i més ciment per, a més de redecorar el territori (un eufemisme de país, clar) tancar, com en El gat negre de Poe, el negre monstre, la veritat, dins de la tomba, emparedada. I si ens pregunten direm que són reformes privades i cadascú a sa casa.
Com de costum, el Govern del PP s'ha esforçat a difondre una visió dels valencians atracada, maltractada i perseguida per tots aquells que, envejosos de la prosperitat d'aquest verger sense aturador, no fan més que posar pals a les rodes al progrés i difamar la bona fe i les bones obres dels nostres benefactors polítics i empresaris. Ara és Europa, demà...qui sap? Per això ens calen més totxos i més ciment per, a més de redecorar el territori (un eufemisme de país, clar) tancar, com en El gat negre de Poe, el negre monstre, la veritat, dins de la tomba, emparedada. I si ens pregunten direm que són reformes privades i cadascú a sa casa.
3 comentaris:
Em temo que poc podrà fer la UE per aturar la depredació territorial valenciana. S' s'hi posen, però, feina no els en faltarà.
Lamentable... i molt trist... El gris del ciment serà el nou color del País Valencià. És una conjunció d'elements: mediocritat política, especulació, diners fàcils i ves a saber quines disbauxes pactades. A la Itàlia mafiosa, la Cosa Nostra blanquejava els diners dels seus assumptes amb la construcció... curiosament, la costa mediterrània és força activa en màfies... Al Govern de la Generalidad Blavenciana hem vist, per les reunions amb els europarlamentaris, que polítics i promotors/constructors n’eren un. I mentre... la sanitat i l’educació valenciana s’enfonssa irremediablement. L’especulador gaudeix de ressó mediàtic. I l'especulació es ajudada i promoguda per la legislació valenciana i els dirigents polítics .
Negoci i política s'han fet costat d'una manera miserable: perquè tot forma part d'un pensadíssim projecte de desvertebració nacional per convertir el país ( la identitat) en una mena de folklòrica zona recreativa amb vistes al mar ( País Valencià i les Illes)amb l'expoli territorial i econòmic com el gran incentiu.
Publica un comentari a l'entrada