In christian, please

La realitat sempre supera la ficció. L'Eurocambra ha desestimat la petició de vuit eurodiputats catalans perquè els parlamentaris puguessin adreçar-se i rebre resposta en català de les institucions europees perquè la pregunta estava escrita en català. Ara els queda el recurs d'enviar una carta, com qualsevol ciutadà, amb les preguntes escrites en català o presentar la petició en una de les llengües oficials. Fins quan aquest protocol buròcrata de negar la realitat serà excusa per rebaixar-nos a ciutadans de segona? I si guanyem aquest dret al Parlament Europeu, després de peticions i suplicatòries, fins quan es mantindrà la contradicció de negar-nos el pa i la sal a l'Estat espanyol i ser reconeguts nord enllà, on diuen que la gent és sàvia, culta, desvetllada i feliç?