dissabte, 25 d’agost de 2007

La tele dels espanyols

Avui hem assistit a un nou acte de menyspreu indissimulat a la identitat catalana i als seus símbols més preuats. Com sabeu, avui jugaven els Catalans Dragons, l'equip de Perpinyà, i els Saints Helens la final de la Carnegie Challenge Cup, un partit històric on els Segadors, representant el club català, sonaria al mític estadi de Wembley. Canal 33 tenia previst retransmetre'l però ha preferit retardar la conexió per estalviar-se el moment en què sonava l'himne nacional, en un acte de menyspreu inconcebible en un país digne i orgullós de la seva identitat. Convido tothom que faci ús del Servei d'Atenció a l'Espectador per fer-los arribar el nostre ferm rebuig a un nou atac espanyolista miserable.

dimecres, 22 d’agost de 2007

Tornarà a ser rica i plena, tralala...

















Ja n'hauríem d'estar ben acostumats, però, dia rere dia, la realitat supera la ficció. Després de tot el que ha passat i passa amb les rodalies de Renfe, aeroport, peatges... Zapateto surt a escena a desdramatitzar l'afer. L'argumentació no té desperdici. Si hi ha problemes és perquè s'estan modernitzant i millorant les infraestructures ( i per tant són problemes progressistes, clar). Òbviament ha ratificat en el seu càrrec a la ministra de Foment, Magdalena Álvarez ( perquè dimitir és un signe de culpa i tothom sap que no hi ha pecador si no hi ha pecat). I si això ja és per plorar Zapatero ha volgut posar la cirereta del pastís de la nostra Arcàdia feliç: " les obres són l'avantsala d'un canvi substancial" i Catalunya "tornarà a ser líder en comunicacions ferroviàries a Espanya". Ho tornarem a ser? Ho érem? Líders en comunicacions ferroviàries? Es referirà al 1848 i a la línia Mataró-Barcelona? A Sevilla ja estan farts de conviure amb l'AVE, però nosaltres, és clar, ens queixem de vici. Pobres ignorants;vam ser líders i no ho sabíem. Érem un país ric i ple.

dimecres, 15 d’agost de 2007

Lliure, malgrat tot, i coherent












Ha mort un patriota, una cosa inusual en els nostres temps de política de paradeta de vetes i fils i de boques grans i ideologies petites i esquifides. Per a uns, un símbol de la resistència contra el franquisme i per a altres l'incòmode recordatori de la nostra condició d'esclaus satisfets. En definitiva, la trajectòria d'un home coherent com Xirinacs contrasta amb el penós panorama polític dels nostres dies. Tothom, ja sabem qui no, s'apuntarà a les lloances perquè, al cap i a la fi, va ser un resistent al feixisme i això ven, però podran els nostres polítics veure, sense vergonya, en la seva resistència dels darrers anys l'esperit nacional que molts confonen, amb covardia complaguda, amb percentatges d'autonomia i miratges de saludable i cofoia llibertat, sota sospita i vigilància?

 
Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.