divendres, 26 d’octubre de 2007

Blocaires en perill

Aquí ja estem ben acostumats a les interessades maniobres polítiques que pugnen per estigmatitzar Internet com un espai de vici i delicte ( ara la moda és lligar l'intercanvi d'arxius P2P amb la pedofília ), amb la ben poc dissimulada intenció de controlar la xarxa de xarxes i els seus espais de comunicació i opinió. A Itàlia ja han fet una passa i el govern de Prodi prepara un projecte de llei per fer pagar una taxa als blocaires i per obligar-los a tenir un periodista professional que es faria responsable dels continguts publicats. A més, en cas de difamació el blocaire pagaria amb presó la seua gosadia. Ja sabíem que a la Xina, per posar un exemple, s'exercia una censura implacable i una duríssima repressió contra periodistes i ciber-dissidents, així com en alguns dels països del vell pacte de Varsòvia com Rússia o Bielorússia, però ara ho tenim ben a prop. En nom de la democràcia exerceixen la censura i el control de la informació. De moment el debat sobre la llibertat i internet ja fa temps que està sobre la taula.

dijous, 18 d’octubre de 2007

No tenim pla













Evidentment no tenim ni idea si el senyor Pla ha estat víctima de trames subterrànies ( des del PSOE i amb el grup PRISA al capdavant), com ell afirma, o no però el que és innegable és que el secretari general del Partit Socialista del País Valencià se'n va d'un partit mancat d'idees i d'ideologia i havent fet el possible per refermar l'hegemonia del PP. En aquest PSPV ja no queden gaire restes del PSPV originari, el que tenia certes inquietuds nacionals i fins i tot corren rumors que part del partit ja es vol treure de damunt el terme "país valencià". El PSPV del senyor Pla, com un dolent espàrring, es va encarregar de fer més indiscutibles les victòries peperes amb una manera de fer política complaent amb l'electorat més espanyolista, sense distingir-se de l'adversari, mostrant les seves febleses de contrincant acomplexat. Després de múltiples humiliacions, el dia D va arribar amb l'aprovació de l'Estatut valencià, un text que no rebaixava el sostre electoral i que incorporava la denominació secessionista 'idioma valencià'.
Ara, al País Valencià, el panorama de l'esquerra és descoratjador: lluites intestines a un PSPV que no sap ni què és ni a què juga, cismes a EUPV... el sidral de sempre.

El nom de les coses





Els mitjans de comunicació espanyols, com estem ben acostumats, s'han volgut quedar amb una interpretació superficial i simplista de la intervenció de Carod-Rovira al programa "Tengo una pregunta para usted": no va acceptar que li canviessin el nom. L'anècdota i no el fons. El fons, com va argumentar brillantment el polític d'Esquerra, és l'evident manca d'interès i l'indissimulat menyspreu per la nostra identitat. Tots sabem, però, que malgrat els arguments i les paraules, l'Espanya que patim seguirà entossudida en la seva croada, fidel a la idea d'exclusió, negació i colonització, sense penediments ni canvis. Tot i això el que és evident és que ja no ens cal la comprensió dels espanyols, ens cal la recuperació de la nostra dignitat ( sense els aires d'humiliació pública oferts per Duran i Lleida, la disculpa constant pel simple fet de ser català ). L'autocentrament és la passa qualitativa en aquesta recuperació anímica i nacional, el convenciment que la víctima no s'ha de disculpar davant del maltractador, sense publicitar-nos com els bons espanyols diferents. Com diu Salvador Cot, a l'Avui, "el “'yo no me llamo José Luis'” de Carod-Rovira va ser una espurna d’autoafirmació que aquest país necessitava", " va respondre, jugant a l’atac, contra la xenofòbia antropològica –telúrica, gairebé– de l’espanyol histèric".

dissabte, 13 d’octubre de 2007

Tele-Nodo, en la tònica habitual

Aquests dies, amb el diluvi caigut al País Valencià, especialment a La Marina, Canal 9 ha tingut l'oportunitat, enèsima, d'instrumentalitzar desgràcies i gestes nacionals. Mentre al canal valencià s'alternaven les imatges de la riuada ferestega amb l'aparició benèfica i reconfortant, al lloc dels fets, del president Francisco Camps, a TV3 hem pogut adonar-nos de l'enuig dels veïns per la manca d'una ràpida resposta i per la irresponsabilitat en la neteja del riu (antològica l'escridassada del veïnat a uns consellers i ministres desconcertats i aixecant-se les vores dels pantalons mentre creuaven el carrer ple de fang). A Canal 9 el poder valencià es presenta sempre net de responsabilitats, verge de culpes, en l'Arcàdia feliç. Això sí, tothom s'ha apressat a oferir ajudes econòmiques, indemnitzacions, mentre Camps, messiànic, segons el No-Do, coordina personalment totes les actuacions d'emergència. Quin home i quin país!. Com cantava Raimon, en aquest país no sap ploure (ni votar, ni la veritat)

La fira dels germans Marx, de Frankfurt













Després de múltiples polèmiques casolanes i de múltiples seguicis polítics a la Fira de les fires, i després de congratular-nos eufòrics pel discurs de Monzó i per la bona acollida ara ens venen els amos del xiringuito a posar-nos a lloc. Segons el director de la Fira del Llibre de Frankfurt, Jürgen Boos, sobren els polítics i es manifesta decebut perquè els autors en castellà no hi són. Un altre que, amb menys discreció, no s'ha aixafat la llengua ha estat el mític director de la fira durant 25 anys, Peter Weidhaas que no entén que vulguem ser una nació, ja que som part d'Espanya i d'Europa, que detesta el nacionalisme i que no li va fer gens de gràcia el discurs "nacionalista" de Montilla. Per tot això, segons l'amic Weidhaas, Catalunya s'està creant enemics. Què diran a TV3 avui? Pensàvem que el sant com més lluny més miraculós i ara ... Si sent bons xais ja ens detesten, què faran si reclamem un referèndum d'autodeterminació? Tanta corredissa institucional, meliquisme i soroll mediàtic autòcton (de TV3 i prou, clar) i al final, el de sempre. Però, com han d'entendre la qüestió uns senyors d'Alemanya si els que porten les regnes d'aquest nostre país petit i cofoi no saben ni a què juguen?. Voleu dir-me que algú a casa nostra es creurà que això de Frankfurt és més que un negoci i que a partir d'ara ens respectaran molt més Pirineus enllà, si no ens respecten ni a ca nostra ni a la del veí?

divendres, 5 d’octubre de 2007

Llibertat per Birmània









Ja s'han afegit més de deu mil blocs arreu del món reclamant llibertat per Birmània. La protesta s'ha fet avui, que s'ha convertit en el 'Dia internacional dels blocaires per Birmània' per donar visibilitat al conflicte. Qui vulgui afegir-se aquí.

 
Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.