El preu de la foto
Un any després de l’accident del metro de València el Govern valencià segueix inalterablement sord a les peticions de responsabilitat fetes pels familiars de les víctimes. En un estat democràtic l'aclariment d'un fet tan colpidor hauria de ser prioritari, però en el Regne feliç de la infalibilitat no existeixen ni els delictes ni les faltes. L'aparell mediàtic del PP que ja fa unes quantes legislatures que, com a Matrix, ha construït un món paral·lel idílic i fotogènic on no apareixen mai ciutadans descontents, ni reclamacions, queixes o dirigents imputats en escàndols judicials silencia l'afer mentre Rita Barberà treu profit polític, sense cap escrúpol, de les víctimes en un acte recordatori amb efígie i floretes. Mentrestant, aquest tossut silenci no fa més que escandalitzar-nos, amb la sospita que La Copa Amèrica i similars festes acabaran distreient la ment dels ciutadans de la incòmoda veritat, com ja fa temps.
2 comentaris:
Mai entendré com poden els valencians votar aquesta dona.
és un fenomen paranormal, només així s'entén la deriva política valenciana. Quanta raó tenia Fuster, el País Valencià serà d'esquerres o no serà...doncs no serà, i no ho és. I el que és pitjor és que a molts ciutadans d'aquest "Levante feliz" tant els fa. Si ho diu Canal 9...
Publica un comentari a l'entrada