L'explicació de Bargalló sobre el cas Majoral

Com tots els qui han participat en la campanya "Jo sóc català" de la gent de Criteri hem rebut un correu de Josep Bargalló explicant la versió institucional dels fets:

“Benvolgut/benvolguda: He rebut el teu mail, reenviat a partir de la pàgina web “e.criteri.cat”. Vull que sàpigues el context en què es va produir la notícia que dos diaris –un de Mallorca i un de Girona, que té edicions en d’altres territoris- van titular com a “prohibició” que Biel Majoral cantés “Jo sóc català” –amb lletra del poeta Pere Capellà- a la gala inaugural de la Fira de Frankfurt. L’espectacle inaugural de la fira és un espectacle amb relat continu. Encarregat –de fa temps- a Joan Ollé, és el relat de mil anys de llengua, vuit-cents anys de literatura catalanes i tots aquests segles de cultura catalanes. A partir d’imatges, dansa, música i text, es vol donar una visió de les fites més importants de la nostra tradició cultural, especialment la literària, en una hora i vint minuts. Això vol dir que no hem contactar actors, actrius, dansaires, cantants i músics perquè facin les peces del seu repertori que vulguin, sinó que hem triat quines músiques eren les més representatives i, especialment, quins autors de la nostra història literària hi havien d’aparèixer. Són una trentena llarga d’autors: de les Homilies d’Organyà a Maria Mercè Marçal –ja que no hi hem inclòs de vius-, de totes les èpoques, de tots els territoris i de tots els gèneres: poesia, teatre i narrativa. La tria d’autors, doncs, ha estat pensada. A partir de la concepció de l’espectacle, del seu relat i de la seva concreció, Joan Ollé va començar a connectar amb els artistes, demanant-los sempre com es podien encabir en l’espectacle i proposant-los, en el cas dels cantants, quina peça de cançó tradicional o quin poema dels autors triats podrien interpretar. Jo mateix vaig demanar a Ollé que contactés amb Biel Majoral, per motius diversos –com ara la seva trajectòria- i perquè en el seu repertori té cançons tradicionals que s’addiuen al relat o, fins i tot, perquè podria cantar alguna cançó sobre textos d’algun dels poetes triats. Fins i tot, formar algun dels duos de cantants dels diversos territoris que hem previst de fer, per donar més agilitat a l’espectacle. Biel Majoral, en ple exercici del seu dret, evidentment, va respondre que no se sentia còmode amb la proposta i que, en tot cas, ens proposava de cantar “Jo sóc català”. Com sabeu, és una cançó de Pere Capellà, un poeta que no forma part de la nostra tria, que havia estat mesurada i conté autors i autores d’un reconeixement literari que, amb raó o sense, no és el de Capellà. Arribats a aquest punt, la decisió comuna va ser que Biel Majoral no participaria en la gala inaugural. Per un error nostre, Majoral, malgrat això, va aparèixer en el llista d’artistes de la gala que vàrem presentar a Frankfurt el 13 de juny i, quan un diari mallorquí li va preguntar què hi faria, va ser quan va declarar que no hi anava perquè ell només volia anar-hi a cantar “Jo sóc català”, de la qual cosa se’n va fer ressò el diari gironí. Us puc assegurar que jo n’he parlat amb ell mateix, que li vaig demanar excuses per l’error –que legítimament l’havia molestat-, que hem desfet qualsevol tipus de malentès i que, quan li vaig reiterar la invitació a anar a Frankfurt, em va dir que ja havia decidit i anunciat que no hi aniria. El que voldria aclarir-te és que no hem prohibit –ni el creador de l’espectacle ni ningú de l’Institut Ramon Llull- cap cançó a ningú, sinó que hem demanat a tothom si volia participar en l’espectacle dissenyat adaptant-se al seu format. Cap artista participant farà altra cosa que ser-hi efectuant la part del relat que li hem demanat que efectuï. Com podreu comprendre, nosaltres no som ningú per prohibir a ningú res, i mai en qüestions d’ideologia o contingut. Moltes gràcies pel vostre interès. I espero que el resultat final no us decepcioni. La programació que presentem a Frankfurt és molt densa, i som conscients que és impossible que tot agradi a tothom, però sí que esperem que es valori l’esforç que fem per dur-hi la diversitat territorial i de pensament de la cultura catalana."

Josep Bargalló Director de l’Institut Ramon Llull