Cessions i més cessions
Després d'un temps de silenci a la blogosfera tornem en aquests temps convulsos. La manifestació independista més gran de la nostra història, el vergonyós silenci dels mitjans públics catalans i la interpretació interessadament simplificadora dels media espanyols; la famosa "crosta nacionalista", el tancament del repetidor de la Carrasqueta al País Valencià i l'imminent clausura del Bartolo... Qui dóna més? Avui he telefonat a un servei tècnic, a la meua maltractada Eivissa, i la senyoreta telefonista m'ha engegat amb xuleria un "¿no se ha dado cuenta aún, desde que estamos hablando, que no le entiendo cuando habla?". Senyores i senyors fins quan ens cal suportar, vençuts i desarmats, la sensació de ser estrangers a casa nostra, ciutadans de segona d'un guetto que ens cau a trossos. I com sempre, lluny de plantar-nos, farem cessions, com la CRTVC que ja s'ha afanyat a fer desaparéixer el comprometedor mapa dels Països Catalans del seu web del Temps, per afalagar el govern valencià (que ja ho demana en el seu pacte-parany de reciprocitat) i per treure's crosta nacionalista com qui no vol la cosa. Recordeu que el govern català ja va cedir amb allò d'idioma valencià quan votaren a favor del nou Estatut valencià. Catalunya no es pot permetre, com ha fet massa sovint, girar l'esquena al País Valencià. Mestrestant TV3 ja fa temps que ha deixat de ser una veritable televisió nacional per convertir-se en regional.
5 comentaris:
veus com no podieu estar callats que de temes ni hi ha molts, benvinguts de nou i a fotre canya
salut
gràcies amic, com dius molt bé de temes en tenim per donar i vendre!
salut!
Catalunya fa massa temps que dóna l'esquena al País Valencià. Tampoc hem pogut articular un discurs per contrarestar el blaverisme i el nacionalisme espanyol dels polis bons. Molts valencians tenen una visió de Catalunya molt dolenta: el que en diuen pancatalanisme. És irreversible?
De veritat que amb tot el tema de Tv3 s'estan demostrant moltes coses.
M'ha fet gràcia el que has comentat de la telefonista perquè precisament això m'heu han dit alguns professors a l'institut (escric des de comarques Tarragonines). A banda, per suposat, de donar les classes en castellà, els apunts, els exàmens i traduir simultàniament el llibre a l'hora de llegir (ja que aquest està en català. I a sobre si et queixes a direcció la directora et contesta dient-te que a ella no li agrada obligar a ningú a parlar un idioma si no el sap.
M'ha fet gràcia per no plorar, perquè la de discussions i problemes que he tingut amb professors em fan riure a aquestes alçades...
Bé, perdó per aquest comentari, però m'ha vingut de perles per desfogar-me sobre aquest tema!
Salut i ja aniré passant per aquí!
Reflexions en català,
tens raó, des de Catalunya s'ha tendit a pensar que es podia articular un discurs nacional prescindint del País Valencià i de les Illes i aquest error tàctic, amb el seu temible efecte boomerang, no fa més que afeblir Catalunya, aprimant-la identitàriament. Tot és reversible. Al País Valencià, el món de la cultura, la Universitat, sindicats, teixit associatiu... té les coses ben clares pel que fa a la catalanitat de llengua i cultura. Però, per favor, passeu de Canal 9. No som això. Salut!
Ingrid,
T'entenc perfectament, sempre ens toca rebre als mateixos, però els drets lingüístics hi són i ens cal reclamar-los. No sé si a Catalunya teniu als instituts comissions de normalització lingüística. Els equips directius dels centres tenen el deure de vetllar per la correcta aplicació del Projecte Lingüístic i prendre-hi mesures. Salut i ànims!
Publica un comentari a l'entrada