La veu,baixa i políticament correcta, dels catalans

Com sabeu als senyors de l'Institut Ramon Llull estan organitzant la presència de la cultura catalana a la Fira de Frankfurt, on serà convidada d'honor, però com sabeu, també, al Biel Majoral se li va negar l'oportunitat de cantar, a la gala inagural, la cançó "Jo sóc català" ( perquè segons Bargalló "no és aquesta la imatge que volem donar") i a Marina Rossell Els Segadors. A conseqüència d'això en Biel Majoral decidí no participar en la paradeta, mentre que Marina Rossell es posà a cercar una cançó alternativa. El dia 18, Josep Bargalló,director de l'IRL presentava el programa artístic de Frankfurt i segons ell "ens volem presentar a Frankfurt com una cultura de mil anys d'història que no és només una cultura de museu". Evidentment, la cultura que volen exhibir és una cultura higiènicament asèptica, sense reivindicacions i amb glamour . El cap de l'àrea de creació, Borja Sitjà ha destacat que "hem volgut fer un programa terriblement actual, demostrant que no vivim del passat sinó que tenim una cultura viva i eclèctica", tot i que el gest de la censura no és,certament, modern ni d'avantguarda. Com sempre, la imatge que volen que donem és la d'una Arcàdia feliç, lliure de problemes, conflictes i reivindicacions de cap tipus. País feliç.
La gent de Criteri ha encetat una campanya per denunciar que es desaprofiti l'oportunitat de mostrar-nos al món amb valentia i desacomplexament i perquè es reconsideri la decisió sobre Majoral i "Jo sóc català":

Per aquest motiu, us proposem fer arribar al president de l’Institut Ramon Llull, Josep Bargalló i Valls:

Sr. Josep Bargalló i Valls,
Em dirigeixo a vostè, pel fet de ser el màxim responsable del l’Institut Ramon Llull i també dels actes que la seva institució organitzarà a la Fira del llibre de Frankfurt, per tal de manifestar-li la meva preocupació pel fet que el cantant algaidí Biel Majoral hagi estat censurat, en voler interpretar la cançó “Jo sóc català”, amb lletra del poeta Pere Capellà, a la gala inaugural, en l'espectacle Un paisatge per la cultura. Crec que aquest fet, a més de ser un acte impropi d’una societat que proclama com a sagrat el valor de la llibertat d’expressió, situa la nostra representació a la Fira de Frankfurt fora dels límits de la dignitat amb que els catalans hem de mostrar-nos al món com el que som: un poble que té una llengua i una cultura pròpies, que aspira a un futur de normalitat. En unes altres paraules: desaprofitem una possibilitat de reconeixement en el món.
És per això que li faig arribar la demanda que reconsiderin la prohibició que Biel Majoral canti “Jo sóc català”, per tal com, si els nostres governants saben actuar amb coratge, poden tenir la seguretat que el seu poble serà al seu costat, donant-los suport i afrontant la pressió que pugui fer l’espanyolisme de sempre.