Ara no , i demà tampoc
La història, per coneguda i reincident, no deixa de causar-nos menys decepció i ràbia. La Federació Espanyola de Futbol ha decidit vetar la disputa del pròxim amistós del dia 14 d'octubre entre Catalunya i els Estats Units (de Nordamèrica). La raó , que aquesta és data FIFA i juga Espanya i, a més, només els pertoca jugar un amistós a l'any i prou.
Tot aquest sidral cíclic ja comença a cansar-nos, així com l'actitud, sovint submissament expectant de la classe política ( que també sovint s'apunta, quan convé i no causa gaire molèstia, a allò tan bonic d' "una nació, una selecció"). Ens cansem de ser el nen esporuguit sotmés a un assetjament constant pel pinxo de pati de col·legi i a la seva llei-voluntat per norma. Cansats de veure'ns fora per poc i amb formes poc democràtiques ( Fresno...), mentre aquí, els catalanistes de pro es renten les mans amb el discurs d'ara no toca. Innocents de nosaltres, quan entonaven el sonor i orgullós "una nació, una selecció" oblidàrem preguntar-los a quina nació es referien. Segons una enquesta de l'Avui als lectors un 86% optaria per mantenir el partit el 14 d'octubre.
A propòsit, Catalunya ha perdut davant Paraguai i s'acomiada del Mundial de futbol sala ( una incòmoda retransmissió menys pels senyors i senyores de TV3).
Actualització (05/09):La Federació Catalana de Futbol recorrerà la prohibició espanyola. Segons Roche "De moment enviarem una carta a la FEF perquè reconsideri la seva postura i, si cal, podríem anar al Tribunal d’Arbitratge de l’Esport". Sembla, segons el president de la FCF "que els costa entendre que des de Catalunya es vulguin seleccions pròpies". Quin descobriment!. De moment,PSC, CiU i ERC ja han expressar el seu suport a qualsevol gestió que emprengui la FCF de cara a poder tirar endavant el Catalunya-EUA (un altre gran descobriment, però aquest "suport", com en d'altres ocasions, no sembla gaire intimidador ni esforçat).
Tot aquest sidral cíclic ja comença a cansar-nos, així com l'actitud, sovint submissament expectant de la classe política ( que també sovint s'apunta, quan convé i no causa gaire molèstia, a allò tan bonic d' "una nació, una selecció"). Ens cansem de ser el nen esporuguit sotmés a un assetjament constant pel pinxo de pati de col·legi i a la seva llei-voluntat per norma. Cansats de veure'ns fora per poc i amb formes poc democràtiques ( Fresno...), mentre aquí, els catalanistes de pro es renten les mans amb el discurs d'ara no toca. Innocents de nosaltres, quan entonaven el sonor i orgullós "una nació, una selecció" oblidàrem preguntar-los a quina nació es referien. Segons una enquesta de l'Avui als lectors un 86% optaria per mantenir el partit el 14 d'octubre.
A propòsit, Catalunya ha perdut davant Paraguai i s'acomiada del Mundial de futbol sala ( una incòmoda retransmissió menys pels senyors i senyores de TV3).
Actualització (05/09):La Federació Catalana de Futbol recorrerà la prohibició espanyola. Segons Roche "De moment enviarem una carta a la FEF perquè reconsideri la seva postura i, si cal, podríem anar al Tribunal d’Arbitratge de l’Esport". Sembla, segons el president de la FCF "que els costa entendre que des de Catalunya es vulguin seleccions pròpies". Quin descobriment!. De moment,PSC, CiU i ERC ja han expressar el seu suport a qualsevol gestió que emprengui la FCF de cara a poder tirar endavant el Catalunya-EUA (un altre gran descobriment, però aquest "suport", com en d'altres ocasions, no sembla gaire intimidador ni esforçat).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada