Be catalan, be happy
Del discurs de l'Honorable Montilla al debat de política general al Parlament m'han cridat l'atenció dos detalls.
Primer, hem d'estar contents perquè som una singularitat lingüística i cultural ( no diu si perquè som un país anormal):"Una Catalunya afermada en la seva singularitat lingüística i cultural i, a la vegada, oberta a la cultura universal". Aquesta singularitat que tant afalaga el Sr Montilla l'aclareix quan comenta: "Ni tampoc ens ajuda a avançar cap al futur la falsa elecció entre català i castellà. Perquè hem de fer de la nostra riquesa lingüística un actiu per a la defensa i l’impuls del català i un estímul per al trilingüisme que ens exigeix la nostra plena inserció en el món global". Segons això, si impulsem l'ús de l'espanyol farem créixer la nostra riquesa lingüística i afavorirem el català.
L'altre punt interessant del discurs parla del sentit de l'humor. Ens queixem per defecte, cosa que provoca antipaties arreu d'Espanya: "Però només tornarem a ser un punt de referència si superem la Catalunya acomplexada, la Catalunya de la queixa permanent i del mal humor. ", "És la Catalunya que ja ha après que la queixa, el lament pel que hauria pogut ser i no ha estat, o el posat antipàtic, no ajuden a avançar.". En conclusió, deixeu de manifestar-vos, de cremar fotografies reials, de rondinar a totes hores i Espanya us estimarà, es disculparà per l'expoli, retornarà definitivament els papers de Salamanca i exigirà un Catalunya-Espanya al Santiago Bernabeu per celebrar la plurinacionalitat, després de transferir-nos tot el transferible. Però, per favor, deixeu de fer morros i sigueu feliços.
3 comentaris:
és guarden la resta de papers de Salamanca per si hi ha maldades, quan estiguem del tot cabrejats, ens deixaran anar el papers i llestos a creure com a corders, com sempre, anem malament !!!
salut i república
Aquesta és la idea espanyolista del PSOE... (que algú m'explique per qué punyetes ERC va haver de pactar amb el PSOE, no ho entenc... els hagués valgut més estar a l'oposició... no tot val per assolir poder...sobretot si la raó de ser d'un s'evapora). Bé, doncs això... la idea és que "España, esa grande y libre", estiga unida... no només territorialment, sino que també que parle amb una veu única, en espanyol, és clar. Cal callar i no reclamar els nostres drets, cal estar feliços de formar part de "España", de poder parlar aquesta meravellosa llengua ¿internacional?, ¿útil?, que és el "español"... Veieu??, com ens passem tant de temps rondinant no ens n'adonem dels avantatges de ser "españoles"... Si tots callaren, arreu del món, i ningú volgués reclamar els seus drets com a ésser humà, altre món seria possible, ja ho diuen els dictadors ja... cal uniformitzar... i silenciar...
és veritat. El silenci es pot interpretar com justificació del crim, o no?
Publica un comentari a l'entrada