Una mentida repetida mil voltes és una mentida

Diu el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans a propòsit del terme censura: "Exercici del control i de la repressió dels continguts dels missatges fets públics a través dels diferents mitjans de comunicació".

El govern de Camps,fent ús del seu estil populista i d'un peculiar sentit de la llibertat d'expressió , decideix negociar el tractat de reciprocitat ( amb el qual TV3 podria emetre al País València), a canvi que TV3 censuri el terme "País Valencià" dels seus programes. No sabem si les alternatives (The Valencia Community, aprofitant l'American's Cup, o simplement la Regió o l'asèptic la Comunitat) les proposarà la Conselleria de Desinformació valenciana o es deixarà al criteri de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Si no s'accepta el xantatge el govern valencià, que segueix el seu procès judicial, pretén tancar els repetidors el 25 d'abril, el dia del tres-centè aniversari de la batalla d'Almansa. Ironies de la vida, el proper 25 d'abril podríem celebrar novament una derrota o una claudicació.
La qüestió és ben senzilla: el govern valencià censura un mitjà de comunicació, de forma clarament il·legal i antidemocràtica, i només acceptarà la retirada de la censura a canvi que TV3 s'autocensuri. La gràcia de tot és que ja fa temps que a TV3, en els seus informatius i d'altres programes, s'empren sovint termes com Espanya, per Estat espanyol, o Comunitat Valenciana, per País Valencià, sense manies. Eliseu Climent afirma que som davant l'atac més gran a la llengua catalana. Jutgin vostès.

Europa critica la cobdícia urbanística

A principis de mes ens fèiem ressò de la visita d'uns eurodiputats decidits a investigar les denúncies de ciutadans sobre abusos urbanístics. L'escena va ser d'opereta i la rebuda dels senyors de la Generalitat Valenciana-ram de la construcció menyspreant i grollera, fins al punt que l'eurodiputada italiana Sbarbati plantejà la possibilitat de presentar una resolució de condemna perquè el tracte oferit a Libicki i a Cashman, amb insults i matractaments diversos, és un menyspreu al conjunt del Parlament Europeu.
Avui aquests eurodiputats han oferit un resum oral de l'informe que deixa tothom on li correspon: denuncia la cobdícia en l'aprovació dels plans urbanístics i la complicitat d'ajuntaments i governs. El País Valencià, com no, rep els millors "elogis" per la seua política d'urbanització extensiva, sovint tacada per la corrupció. El proper 11 d'abril es debatrà l'informe i es veurà fins a quin punt la recepta europea pot resuscitar un país sota el ciment i la il·legalitat.

Debat a la Catosfera

Òmnium Cultural treurà a partir d'aquest Sant Jordi una col·lecció, Els llibres d'Òmnium, pensats per per introduir i mantenir en el debat públic les qüestions de “llengua, cultura, país”. El primer d'aquests llibres-santjordis serà Nació.cat de Raül Gordillo, amb la col·laboració de Vicent Partal, que ens explica les mil i una peripècies fins aconseguir el domini cat i es fa una anàlisi del paper dels Països Catalans a la xarxa. Un dels apartats fa una recopilació dels dos-cents noms cabdals de la catosfera, la xarxa en català. Si voleu participar en la tria podeu fer-ho a través d'una enquesta d'Òmnium.

La Comissió de la Veritat es presenta oficialment al País Valencià

Ahir es presentà en societat, amb gran èxit, la Comissió de la Veritat,que investigarà la repressió franquista al País Valencià. La iniciativa d'ACPV en col·laboració amb el Fòrum per la Memòria del País Valencià compta amb el suport de la Comissió Europea i de nombroses personalitats del món de la política i la cultura, i pretén treure les víctimes de l'anonimat i de l'oblit i recuperar la memòria històrica. Esperem que com en qualsevol societat sanament democràtica es recuperi la dignitat, la veritat i la memòria, ja que les conseqüències d'aquest silenci imposat s'estan pagant encara avui dia.

Campanya: Per una televisió d'àmbit nacional

Ens fem ressò de la campanya engegada pel grup Criteri en defensa de la recepció de TV3, amb l'enviament de correus electrònics als Presidents de la Generalitat de Catalunya, del País Valencià i del Govern Balear i al Ministre d'Indústria.

El govern valencià vol executar de manera imminent el tancament de la recepció de TV3 al País Valencià. A les Illes, la recepció de TV3 també es troba greument amenaçada. Protesta als presidents Montilla, Camps i Matas per aquest atac a la llengua i la cultura catalanes i a la llibertat d’expressió. Evitem el tancament de les emissions del TV3 a part del territori!

Participa-hi!

A més, davant l'imminent tancament de TV3 al País Valencià, avui comença a VilawebTV un programa diari d'opinions de valencians diversos en defensa de la possibilitat de sintonitzar TV3. Avui, en la primera entrega, en parlen Enric Morera, Vicent Sanchis i Glòria Marcos.

La identitat de TV3, la identitat dels Països Catalans

Ara que que ens trobem amb l'amenaça de la retallada del nostre espai comunicatiu fóra bo plantejar-nos algunes qüestions sobre la deriva identitària de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. No cal fer-hi una anàlisi gaire exhaustiva per adonar-nos que si amb el govern convergent els mitjans de comunicació públics, amb TV3 al capdavant, la vocació era clarament regionalista i la seua visió nacional es quedava a la riba de l'Ebre. ara, amb el govern tripartit i d'Entesa les coses no han millorat ni de bon tros. El País Valencià, les Illes, la Catalunya-Nord... apareixen escadusserament reduïts a anècdotes circumstancials i recreats estereotipadament, en molts casos. Volem TV3 al País Valencià, però volem una TV3 desacomplexadament nacional, sense folklorismes i sense prejudicis, feta per als Països Catalans, perquè de televisions reduccionistes i folklòriques ja en tenim prou amb Canal 9 i IB3.

Actualització 25/03: un exemple de la folklorització que exerceix TV3 el trobarem el proper dia 26 de març, al programa "Caçadors de paraules", un espai simpàtic que recull la riquesa lingüística dels Països Catalans ( i que de passada legitima barbarismes sense fer-hi cap distinció i sense gaire rigor) i que demà el dedicarà als valencians i a les Falles (sospitem que amb tota la parafernàlia tòpica). El País Valencià, com sempre, "regionalitzat" per a major glòria de l'imaginari espanyol.

La censura xinesa

Avui, amb el cas de la censura informativa del govern de Camps cuejant més que mai, us faig arribar un enllaç curiós sobre la nova muralla del govern xinès, sempre sensibilitzat amb l'accés de la seua ciutadania a la xarxa de xarxes. Fins i tot el nostre humil bloc ens l'han censurat, i és que els vincles entre el PP i la dictadura xinesa són, insospitadament, fraterns.

Llibertat de repressió

La Generalitat Valenciana ha optat per la via ràpida i sense complexos: després d'intentar tancar el repetidor de la Carrasqueta, al llarg del dia de hui, davant la negativa d'Acció Cultural del País Valencià, clausuraran, si res els barra el pas, les emissions en dos o tres dies. Evidentment, aquest tancament vulnera els principis democràtics de llibertat d'expressió i d'informació ( mal assimilats i a contra cor pel govern popular) i a més, segons, ACPV, propietària dels repetidors, la legalitat vigent, pel simple fet que la llei valenciana del sector audiovisual envaeix competències estatals ( la llei estatal general de telecomunicacions) , la norma per la qual s'ha tramitat l'expedient sancionador està impugnada pel govern espanyol i les inspeccions tècniques fetes per la Generalitat valenciana, ,en les quals es basa l'expedient, es van fer dos mesos abans de l'entrada en vigor d'aquesta norma. I això sense comptar que aquesta acció vulnera els principis de la Carta sobre llengües regionals i minoritàries que la Unió Europea aprovà i que garanteix les emissions en català a tot l'àmbit lingüístic.

In christian, please

La realitat sempre supera la ficció. L'Eurocambra ha desestimat la petició de vuit eurodiputats catalans perquè els parlamentaris puguessin adreçar-se i rebre resposta en català de les institucions europees perquè la pregunta estava escrita en català. Ara els queda el recurs d'enviar una carta, com qualsevol ciutadà, amb les preguntes escrites en català o presentar la petició en una de les llengües oficials. Fins quan aquest protocol buròcrata de negar la realitat serà excusa per rebaixar-nos a ciutadans de segona? I si guanyem aquest dret al Parlament Europeu, després de peticions i suplicatòries, fins quan es mantindrà la contradicció de negar-nos el pa i la sal a l'Estat espanyol i ser reconeguts nord enllà, on diuen que la gent és sàvia, culta, desvetllada i feliç?

El país dels constructors

Aquests dies és notícia al País Valencià la visita dels eurodiputats Libicki, president del Comité de Peticions del Parlament Europeu, i Cashman, després de les nombroses i reiterades denúncies de ciutadans al Parlament, relacionades amb urbanisme i construcció, el tema estrella a les nostres latituds.

Les conclusions, després d'entrevistar-se amb els portaveus de dinou col·lectius afectats (Plataforma del Cabanyal, afectats pel PAI d'Albalat dels Tarongers, Horta de Vera i un llarg etcètera) i amb Gonzàlez Pons, conseller de Territori, de segur que han estat diàfanes i esfereïdores. Ja el simple detall que en l'entrevista amb Gonzàlez Pons, el conseller haja estat acompanyat per promotors i empresaris del ram del totxo deixa a les clares l'entente i el to de la política valenciana en referència al medi ambient i al territori. Per a Libicki i Cashman la visita ha estat ben aclaridora i insten les autoritats a un canvi d'actitud. Per la seva banda, el conseller, fent gala d'un desconeixement profund de les regles democràtiques els ha desqualificat titllant-los de "baix nivell" i de visita "pachanguera", mentre que l'empresariat adepte xifra la visita en pèrdues milionàries, com si es tractés d'un desastre natural.
Com de costum, el Govern del PP s'ha esforçat a difondre una visió dels valencians atracada, maltractada i perseguida per tots aquells que, envejosos de la prosperitat d'aquest verger sense aturador, no fan més que posar pals a les rodes al progrés i difamar la bona fe i les bones obres dels nostres benefactors polítics i empresaris. Ara és Europa, demà...qui sap? Per això ens calen més totxos i més ciment per, a més de redecorar el territori (un eufemisme de país, clar) tancar, com en El gat negre de Poe, el negre monstre, la veritat, dins de la tomba, emparedada. I si ens pregunten direm que són reformes privades i cadascú a sa casa.